Destacats




Carret

Articles: 0
Preu: 0,00 €

Facebook


Butlletins

Per rebre el nostre butlletí només ha de proporcionar-nos el seu correu electrònic:







Si pel contrari vol deixar de rebre el butlletí Ediwebshop introdueixi el seu correu aquí:




 

De França a Mèxic. Dietari de viatge

De França a Mèxic. Dietari de viatge
Artur Bladé i Desumvila

PVP:

15 €




L'excriptor i periodista Artur Bladé, va ser un de tants intel·lectuals que hagueren d'emprendre el camí de l'exili a conseqüència de la guerra civil espanyola. Molts altres, molta gent, va morir, va patir dura repressió.... De tots els noms que han escrit sobre aquell episodi traumàtic, Bladé ha estat un dels més precisos, fins a convertir-se en un dels grans cronistes d'aquell exili. L'obra complerta d'Artur Bladé ha estat recollida en 12 volums (4.745 pàgines) que, com remarca D. Sam Abrams 'ha permès constatar l'extraordinària unitat interna i externa de la producció literària de Bladé'. Malgrat la tasca de recerca que va representar la publicació d'aquesta obra complerta, encara s'han trobat alguns inèdits, entre ells quatre llibretes que apleguen el dietari de les dues travessies que van portar Bladé de França a Mèxic el 1942.

És aquest dietari, publicat ara per Dux Editorial, un document excepcional. No només per esdevenir una crònica detallada dels dos viatges en vaixell que van portar un grup de catalans (també n'hi havia de bascos i espanyols) camí de l'exili, sinó també per la seva qualitat literària i la gran capacitat que manifesta Bladé per a recollir i plasmar en paraules, fets, esdeveniments, ambients i pensaments que embolcallen els viatgers en aquest difícil viatge.

Va ser el 8 de setembre de 1942 ('Escric aquestes ratlles a les quatre de la tarda, assegut sobre un munt de cordes, un bon seient, que he trobat lliure a la punta del vaixell, d'on veig el formigueig interior i la calma del port'.) quan la família Bladé (l'escriptor, al seva dona i el seu fill, que n'ha tingut cura de l'edició d'aquest Dietari de viatge), després de tres anys d'exili a Montpeller s'embarca a Marsella rumb a Casablanca a on hauran d'embarcar de nou rumb a Mèxic. A partir d'aquell dia l'escriptor escriurà de manera constant un diari en el que anirà anotant amb precissió la vida a bord i les seves impressions i pensaments.

La vida en aquell primer vaixell, el Maréchal Lyautey va ser dura. A un menjar 'abominable' cal afegir que 'L'ambient de la cava on caldrà dormir fa tremolar. No s'hi pot fer un pas i les pudors i el desori han anat augmentant. Tohom protesta, tothom crida'. El vaixell ha salpat al crit de 'Visca la llibertat' i el pas en paral·lel per la costa catalana serà especialment emotiu, amb plors i el cant de l'Emigrant, que porten Bladé a escriure que 'Decididament els catalans, tant tillats de pràctics i fenicis, som uns sentimentals'.

Finalment, però, amb totes les penes i el desori organitzatiu, el vaixell arribarà a Casablanca, a on després d'una espera de cinc dies, embarquen el 21 de setembre de 1942 al Nyassa per al que serà el definitu trajecte fins a Veracruz, en unes condicions que milloren notablement ('Sabíamos que se estaba bien, que se comía bien, que había un orden, pulcritud, que los oficiales eran personas educadas y cordiales').

La vida a bord en aquell llarg trajecte (desembarcaran el 16 d'octubre) es fa en alguns aspectes rutinària: No era un viatge de plaer i les penúries i tristeses omplien les maletes. La gent, però, s'organitza i a banda d'activitats lúdiques (balls, timbes de cartes, visites al bar) també s'ofereixen conferències i tertúlies i es parla de política, ideologies i de la situació viscuda. Entre els més de 500 passatgers, s'hi troben, per la part catalana, noms il·lustres com Miquel Santaló, Anton M. Sbert, alguns militars, funcionaris, magistrats, periodistes, dibuixants, metges, etc. El dietari ens ofereix una mostra de la vida en una petita comunitat, a bord d'un gran vaixell, amb les seves gratituds i misèries. Precisament, una de les més destacades, increïbles i menyspreables la van protagonitzar un grup d'espanyols (exiliats republicans, d'esquerres, però espanyols). La vetla per la mort d'una nena de vuit mesos, va ser interrompuda pels dirigents del grup d'espanyols que oblidant que estaven davant d'una nena morta van bramar que 'observamos que no figura aquí la bandera nacional' (la nena tena al capçal la bandera catalana) i intentant posar ells mateixos la seva bandera al fèretre ja que '¿es que el padre de la niña no es español?'. Més greu, però, va ser l'incident amb un submarí alemany, que va mantenir tothom amb l'ai al cor, que a punt a estar de derivar en tragèdia si aquest hagués decidit bombardejar el vaixell.

A la fi, la comitiva d'exiliats arribà a Mèxic el 16 d'octubre. Allà els catalans intentarien refer la seva vida, o crear-ne una de nova. Alguns ho aconseguirien. La llarga dictadura franquista (tolerada per les democràcies guanyadores de la Segona Guerra Mundial) va fer que els exiliats hagueren d'optar per quedar-se o tornar a Catalunya. Com indica Artur Bladé Font en l'epíleg del llibre, 'queda clar que [el meu pare] mai es va adaptar al país'. L'any 1956, Artur Bladé 'sobrepassat per aquesta enyorança' va fer un primer viatge a Catalunya pera conèixer de primera mà la situació. El retorn definitu el farien l'any 1961.

Aquest De França a Mèxic, de lectura apassionant, és d'una banda una obra memorialística del mateix Artur Bladé, de la seva trajectòria personal. Però també és un document col·lectiu del drama de l'exili, que va afectar tothom, noms il·lustres i persones anònimes, obligades a deixar Catalunya per, com canta Josep Tero, les guerres d'Espanya.


Matèries associades




Valoració


1 2 3 4 5


Els usuaris han votat aquest article


Per a votar l'article desplaça't sobre les estrelles de puntuació i selecciona el nombre d'estrelles
amb les que vols puntuar.



Comentaris